La magrana, un fruit de la tardor, que sota la seva pell gruixuda amaba un gran potencial antioxidant.

Van ser els àrabs els qui van introduir aquesta fruita a la Península Ibèrica i per tot l'Arc Mediterrani durant l'Edat Mitjana.

Conté una gran quantitat d'aigua, un 80% de la seva composició, a més de nombroses vitamines i minerals.

En destaca la seva gran quantitat de vitamina C, antioxidants i tanins i entre els minerals, el potasi.

Les seves aplicacions en salut són múltiples:

1. Alleuja la tos persistent i es eficaç en cas de febre, diarrees i còlics.

2. Te propietats diurètiques i està indicada per millorar la hipertensió arterial.

3. Es anticancerígena.

4. Disminueix el risc cardiovascular.

5. Regula els problemes de trànsit intestinal i n'elimina els paràsits.

6. Té propietats laxants.

7. Evita la retenció de líquids.

8. Està indicada en casos d'anèmia i arteriosclerosi.

9. I sobretot, en aquesta època, reforça les nostres defenses contra costipats, grip, faringitis, otitis i sinusitis.

Fa dues setmanes la vam incorporar a l'amanida d'arròs. Aquesta setmana la incorporem a les postres. També en podem fer suc, sola o acompanyada de poma.

En definitiva, gaudiu-ne, perquè la temporada s'acaba depressa.